Bufo bufo (Linnaeus, 1758)
Gripau comú
Característiques generalsEl gripau comú és un amfibi anur de mida gran, assolint fins a 210 mm en algunes femelles. Espècie molt robusta amb el cap més llarg que ample. Glàndules paròtides molt desenvolupades i disposades obliquament. Timpà poc visible. La pupil·la és horitzontal i l'iris de color coure, daurat o vermell. Les extremitats són fortes; les posteriors relativament curtes i amb membranes interdigitals que arriben a la meitat de la longitud dels dits. És un gripau adaptat a la marxa encara que fuig saltant. La pell és molt berrugosa. Els tubercles subarticulars són parells. La coloració és marró uniforme clara o fosca, encara que amb certa variabilitat individual. La part ventral té una coloració més clara sovint jaspiada de color més fosc. El mascle és molt més petit que la femella i presenta a l'època reproductora callositats nupcials fosques en els tres dits mes interns de la mà. Les larves són de petita mida (menys de 35 mm de longitud), de coloració negre o molt fosca i amb l'espiracle lateral situat al costat esquerre. Els recent metamorfosejats són molt petits, i mesuren uns 6-7 mm de longitud total.
|
|
Distribució mundialFont: www.iucnredlist.org
|
Amenaces locals:Donat que l'espècie es troba extingida al delta del Llobregat, no es poden definir més que les amenaces de tipus generals. De totes formes creiem que la mala qualitat del medi aquàtic, l'ús de productes fitosanitaris i la pèrdua d'hàbitat poden ser les principals causes que explicarien la seva extinció. Altres factors com la introducció de fauna exòtica, els abocaments incontrolats i la salinització de l’aqüífer superficial, poden ser factors que també poden haver actuat acceleran-ne el seu declivi. |
Hàbitat i distribució:El gripau comú és una espècie pràcticament ubíqua a Catalunya que es pot trobar en tota mena d'hàbitats, tant mediterranis com euro-siberians; des de torberes, rouredes, avetoses i pinedes de pi roig fins a garrics, alzinars mediterranis i pinedes de pi blanc. També esta present en conreus, vegetació de ribera, aiguamolls i canyissars dolços i sovint, prop de construccions humanes, en llocs oberts o amb vegetació tant esclarissada o atapeïda. Els punts de reproducció utilitzats són molt variables. Generalment però, es tracta de masses d'aigua amb pouna mica de corrent i majoritariament clares, encara que utilitza també punts d'aigua tèrbola o entrofitzada. S'han trobat larves a tot tipus de basses, canals, rierols, rieres i fins i tot llacunes. Sembla evitar les aigües salinitzades. És un anur que resisteix molt bé temperatures elevades i és bàsicament crepuscular o nocturn. Aprofita les carreteres com a font de calor al crepúscul. Aquest fet, juntament amb les migracions reproductores, fa que siguin víctimes dels automòbils, i és aquest un dels principals motius de mortalitat. Al delta del Llobregat aquesta espècie ha estat citada només a Cal Yago l’any 1980 i a El Prat de Llobregat, l’any 1917. Ballesteros i Degollada (1995) comenten que era una espècie comuna fa uns 40 anys, a partir dels comentaris fets pels pagesos. Actualment pot considerar-se extingida, tot i que reiterades observacions no confirmades al Prat de Llobregat, totes elles anteriors a l’inici de les obres de desviament del riu i ampliació de l’aeroport, insinuarien que podria haver existit una petita població residual a les jonqueres que hi ha entre La Bunyola, Cal Tet i el Camp de Tir. Actualment, cas d’haver estat present, pot considerar-se extingida. De totes formes, a la plana deltaica litoral mai hauria estat una espècie abundant, limitant-se la seva distribució a la zona interior del delta. En aquestes condicions, cas de ser certes les observacions existents d’aquesta espècie, es tractin molt probablement, donada la longevitat d’aquesta espècie, d’exemplars aïllats i erràtics d’una població inviable actualment. Només hi ha observacions confirmades a la zona de La Sentiu, fora de la plana deltaica. Molts factors juguen actualment en contra de la seva presència. Per una part la utilització de plaguicides i fertilitzants, per l’altra la baixa qualitat de l’aigua i la seva excessiva salinització, i per últim la introducció del cranc americà. L’establiment de corredors biològics podria facilitar la col·lonització de la plana, sempre que canviessin les condicions actuals de qualitat de les aigües. |
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |