Alytes obstetricans (Laurenti, 1768)
Tòtil.
Característiques generalsÉs un anur terrestre i de mida petita (entre 40 i 50 mm de longitud). Té el cap relativament gros en relació a la resta del cos. La pupil·la és vertical i li manquen els sacs vocals. Les glàndules paròtides són poc vistoses, però en el dors destaquen nombroses berrugues de vegades de color taronja. És característic d'aquesta espècie la presència de tres tubercles a l'extremitat anterior. Els mascles tenen l'extremitat posterior significativament més gran que la femella, ja que arriba fins el musell. Això és degut a que el mascle utilitza les extremitats posteriors per a transportar la posta fins l'eclosió dels ous. La coloració dorsal és grisenca amb taques verdes i brunes. El ventre és de color rosat i gairebé translúcid la qual cosa permet veure els ous en les femelles gràvides. Les larves són de mida gran (fins a 90 mm de longitud, encara que, generalment són de mida més petita). L'espiracle és ventral i està situat al pla sagital així com l'anus. Cresta caudal ben desenvolupada i alta. Cua arrodonida. Coloració bruna grisenca, verdosa o molt fosca. Presenta un jaspiat negre que pot ser molt dens. Als costats i al ventre acostuma a presentar punts blancs. En els exemplars joves poden trobar-se coloracions molt clares i sense jaspiat.
|
|
Distribució mundialFont: www.iucnredlist.org |
Amenaces locals:Productes fitosanitaris. Introducció de fauna exòtica (Procambarus clarckii, Lepomis gibbosus, Trachemys scripta,). Abocaments incontrolats. Salinització de l’aqüífer superficial. Gestió dirigida cap als ardeids. |
Hàbitat i distribució:A Catalunya ocupa tot el territori d'una manera més o menys uniforme, a excepció de la depressió central de Lleida on existeixen poblacions disperses associades a indrets amb un cert relleu. Es troben poblacions del tòtil des del nivell del mar fins els 2300 m (mitjana = 607 m). Això ens indica la seva preferència per la muntanya mitjana on es localitzen les poblacions més abundants. L'amplia distribució del tòtil, es el resultat de l'ocupació d'un bon nombre de biòtops, tant d'indrets molt humids com són els prats de pastura, vegetació de ribera i boscos de pi roig, fagedes i rouredes, com d'altres més secs, encara que sempre a prop de punts d'aigua. Per la seva ubiqüitat, els adults no tenen cap requeriment especial pel que fa referència a les cobertures arbòria i arbustiva. Les larves s'han localitzat fonamentalment en aigües clares encara que no desprecien les tèrboles, tot i que majoritàriament prefereixen aigües quietes o amb poca corrent. Les larves es presenten tot l'any a l'aigua, existint individus hibernants que poden passar varis anys en aquesta fase.Al delta del Llobregat el tòtil presenta actualment una distribució que podríem considerar residual. Només ha estat localitzat a dues localitats a la plana deltaica molt separades l'una de l'altra (uns 8 km). La més important situada al Prat de Llobregat està formada per molts pocs individus (5-6 exemplars) i l'any 2010 no se n'ha detectat cap. Aquesta població podria nodrir-se de nous exemplars que accedissin a la zona pels marges del riu, encara que la situació de les poblacions riu amunt no és gaire millor. Quan el Llobregat deixi de patir continues modificacions dels marges es podrà pensar en una recol·lonització. Ara per ara l'única solució és un renforçament de la població. L'altra població localitzada es troba al terme de Gavà i encara que també està formada per pocs individus, pot rebre nous efectius des del Garraf amb el qual està connectat per dues rieres. De totes formes, la situació actual del medi aquàtic al Parc Agrari i la gran distància entre les poblacions , fa impensable la connexió entre elles.
|
Mapa de distribució fins a l'any 2000
|
Mapa de distribució actual
|
| A. Montori. Estat actual de les poblacions d'amfibis i rèptils autòctons i introduïts al delta del Llobregat (Baix Llobregat). Projectes de recerca d’abast local i comarcal – ACOM 2009. AGAUR-INS. Salvador Dalí. |