L’escola, des de sempre, es planteja com ensenyar millor als nens i nenes i en cada època pren, encertadament o no, el camí que creu convenient per aquest procés d’ensenyament aprenentatge. Estem en una època de grans canvis i tots de forma molt ràpida. Costa adaptar-se a aquests temps i reflexionar alhora sobre què cal fer i cap on cal anar. De totes maneres és obvi que cal fer-ho. No podem afrontar nous temps amb esquemes passats però tampoc podem llençar tot el que tenim “caminat”. En l’actualitat ballem entre diversos models. Tots amb trets positius però alguns amb més trets negatius que d’altres, segons el nostre punt de vista.
El món que troba el nen d’ara és un món ple d’estímuls, ple d’informacions, ple de recursos... , on hem de decidir constantment cap on volem anar si no volem deixar que altres persones o el mateix entorn impersonal, actiu, frenètic ens porti, sense la nostra intervenció voluntària. És un món ple de camins oberts però que cal decisió per trobar el propi.
En aquesta classe de món tot va molt ràpid, i no podem seguir-ho tot tots. És un món que requereix reflexió, seguretat, decisió i procediments ràpids d’adaptació a noves situacions. És un món en el que cal saber una mica de tot per aprofundir més en el que ens interessa, ens emociona, ens agrada o necessitem.
En aquesta classe de món, tots tenim accés fàcil a informacions completes, diverses, actualitzades... i ja no és vàlid que l’ensenyament es basi en fer acumular aquestes informacions a les memòries dels nens i les nenes. Aquesta era potser la tasca adequada a altres temps on només uns pocs sabien o tenien accés al saber i ens havien de transmetre el seu coneixement, bé directament fent-nos d’ensenyants, bé indirectament donant-nos llibres de text on hi havia tot el que calia aprendre a cada edat i en cada moment.
En aquest món canviant, obert, divers, complex creiem que hem de formar als infants en la reflexió, la investigació, l’autoaprenentatge, la pràctica de treball en equip i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una realitat complexa. Hem d’ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i saber-les comunicar i transmetre de forma adequada.
La nostra proposta.
Investigar de forma natural i espontània és propi de l’ésser humà, així aprenem conceptes, fets, procediments, actituds, valors... que ens són fonamentals per viure i adaptar-nos a l’entorn que ens ha tocat.
Els nens i les nenes des de l’inici de la seva vida investiguen.En algunes coses necessiten el control, el suport, l’ajut i l’orientació de l’adult, en altres s’espavilen sols i és bo que se’ls permeti fer-ho.
L’adult (pares, avis, mestres...), atenent al seu instint de protecció pel que considera feble, de vegades intervé massa en aquest procés investigador del nen i no només el fa sentir força inútil davant les situacions que se li presenten sinó que a més, i poc a poc va estroncant aquest instint. L’infant, poc a poc, espera que en alguns temes, sobretot els que pertanyen a l’àmbit escolar, sigui l’adult qui li ensenyi el que cal saber. Poc a poc, es veu incapaç d’aprendre per ell sol, sovint perd la seguretat de saber-ho fer i no aprecia les seves capacitats innates per l’autoaprenentatge
Aquest és just el camí contrari que hauria de seguir l’escola dels nostres temps. La nostra proposta es defineix rotundament per la defensa i potenciació d’aquest esperit investigador que tenen tots els nens i nenes en major o menor grau. La mestra, el mestre, ha d’acompanyar, servir de guia, de suport, d’orientador d’aquest procés.
(podeu mirar la presentació que il·lustra el projecte i la filosofia de l'escola. Feu clic sobre el controls en forma de fetxa per passar les diapositives endavant o endarrera)
El Treball Científic.
En què consisteix?
En fer-se preguntes sobre l’entorn, els éssers vius, els objectes, els sistemes...Anticipar respostes, fer hipòtesis.
Fer preguntes a l’entorn, als objectes, als éssers vius, als sistemes... observant, intervenint-hi i observant la seva resposta.
Anotar correctament les respostes: fent esquemes, dibuixos, taules, gràfics, resums.
Analitzar les dades obtingudes, treure’n conclusions i si cal verificar-les amb noves intervencions.
Contrastar els resultats obtinguts amb la hipòtesi formulada. Treure’n conclusions.
Buscar informació en diverses fonts i contrastar-les.
Fer models per interpretar fets sobre els que no es pot actuar directament.
Si és possible, contrastar els resultats obtinguts amb els de companys i companyes que hagin investigat sobre el mateix.
Redactar l’informe de la investigació i si s’escau comunicar-la al grup en forma de conferència , comunicació amb ajut d’imatge, amb programes informàtics...
En realitat consisteix, en aquestes edats, en mantenir una actitud davant del món que afavoreixi fer-se preguntes, formular-se hipòtesis i buscar respostes.
Què observar, què investigar?
Objectes usuals que motivin preguntes, sobre els que hi puguin actuar, que puguin anticipar-ne el comportament. Que puguin abstreure’n els seus principis, aplicar-los a altres objectes o dissenyar-ne de nous.És molt important aprofundir en l’estudi del funcionament de l’objecte, no deixar-se portar per les aparences i respostes fàcils. Qüestionar-se les seves pròpies preguntes.
Observar l’entorn com un conjunt complex d’éssers, fenòmens, objectes...
Observar objectes complexes, màquines, per trobar-hi l’equilibri entre les seves parts, la funció de cada part i la seva necessitat en el conjunt ( bicicleta, balança de molla...)
Investigar amb models propis per resoldre qüestions i preguntes que sorgeixen del diàleg entre grups d’alumnes o amb el mestre.
Materials que es porten a classe, que poden servir per múltiples funcions i que siguin ordenables i classificables: caixes, pedres, figures i cossos geomètrics...
Investigar sobre procediments i conceptes apresos: Trobar les propietats de les operacions de càlcul, les propietats de les transformacions, el comportament dels nombres...
Tot pot ser objecte d’investigació... però és molt important acotar, concretar el que es vol estudiar: Formular-se un objectiu clar per no dispersar-se i perdre’s.
Una aula-classe convencional no és precisament el lloc on hi poden haver més estímuls per a la investigació.
CEIP El roure gros - C. Balmes, 3 - 08505 Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona)- Tel. 93 883 01 01
